L'estella com a producte energètic, ja es un fet!

La COOPERATIVA a la Fira Ecoambiental de Sant Cugat de Sesgarrigues

2011-10-03T18:38:00.000+02:00

Aquest mes de setembre la cooperativa va portar la màquina a la Fira Eco ambiental de Sant Cugat de Sesgarrigues, a la comarca del Penedès. Gracies a la Federació de les ADF del Penedès que aquest any aposten per la prevenció com a la millor eina per la lluita contra els incendis forestals.

Al costat de l'estand de la Federació de les ADF del Penedès vem tenir exposada la màquina estelladora i mostres d'estella. Moltes persones es van interessar per l'estella forestal, sobretot per l'estella de petit tamany que pot ser apte per a calderes poc voluminoses aptes per a cases de poble.

Tal dia farà un any? I dos i tot!!!

2011-07-11T12:52:00.000+02:00

Podriem afegir que va ser un compromís directa de la sra. Montserrat Tura i que Ferrovial o GISA o no sabem qui ni perquè, però les instal.lacions no ha tirat endavant. I això que suposarien un estalvi molt important d'energia, a banda dels beneficis ambientals que suposaria per els boscos de la comarca.

Actualment utilitzen gas que porten amb camions.

Callem per no dir-ne una de grossa.

Que no expliquem be?

2011-06-22T12:22:00.001+02:00

Això de la biomassa està generant unes expectatives que no sempre tothom les compren correctament.

Ara resulta que els que ja han guanyat diners per la compra d'un residu com son el "palets" utilitzats, han trobat un alter mina d'or.

No fos cas!

Òbviament es absolutament lícit revendre aquest residu, el que potser no ho es tant és el que pot passar a la caldera que cremi això.

Nosaltres no ho explicarem més, perquè al final pot ser si que ens sentirem una mica rucs, i el que vulgui BO i BARATO que compri això. I en tot cas ja explicarà com l'hi va la caldera!

Potser si que millor serà que com a país deixem els boscos fets una merda, no fos cas que féssim la feina be, i ens dediquem a cremar residus de fusta amb pintures i plàstics.

Visca el medi ambient , la sostenibilitat i la feina ben feta! VISCA!

sistema de subministre d'estella amb contenidors de pis mòbil

2011-06-21T22:34:00.000+02:00

El bages disposa de la primera sitja-contenidor.

- Si, si! tal com sona. La sitja es un contenidor de ganxo amb sistema de pis mòbil.

La primera del Bages i de Catalunya la podreu veure a l'industria alimentaria La Torre de Sallent, que juntament amb la formatgeria el Canadell formen AGROFRESC, productors de formatges i productes làctics com iogurts i flams.

La formatgeria del Canadell ja fa dos anys que disposa d'una caldera d'estella i aquest any s'hi afegeix la caldera de la Torre, aquesta però ha apostat per no fer sitja d'obra civil enfront d'una sitja que es el propi contenidor de ganxo que un cop descarregat del camió fa la funció de sitja.

Mitjançant un sistema de pis mòbil l'estella es abocada en un vis-sense fi que condueix a la caldera.

El sistema permet reduir el cost de total de la instal·lació per els casos que per fer la sitja sigui necessària una obra civil important.

El sistema permet disposar de l'espai per a dos contenidors, de manera que quant el contenidor que fa de sitja es buida el camió pot sortir del pati logístic amb un altre contenidor ple que serà intercanviat per el que està vuit.

Això permet per un costat reduït el cost de la sitja i per un altre reduir el cost anual del transport del combustible.

Us deixem unes fotos i un video:

Detall del contenidor post sobre la bancada de subjecció, al darrera veiem el vis-sense-fi on cau l'estella i es transportada cap a dins la caldera situada a la caseta de l'esquerra.

Detall del sistema que desplaça l'estella cap el cul del contenidor.

Detall del punt de connexió del contenidor i el vis-sense-fi.

Detall del moment de descàrrega d'estella del contenidor al vis-sense-fi.

Aquest sistema de subministrament mitjançant sitges-contenidors pot ser molt interessant per el sector de l'industria on poden donar-se consums continuats importants al llarg de l'any.

COMENÇEM LA PRODUCCIÓ D'ESTELLA PER A L'HIVERN VINENT

2011-06-09T10:57:00.001+02:00

Durant aquest maig hem estellat al nostra pati de Manresa l'estella que es consumirà aquest hivern vinent 2011-2012.

En total han estat unes 600 tones de fusta de pi blanc provinent de les Associacions de Propietaris Forestals com Serra de Rubió, Bages Nord, Tres Castells i Berguedà Verd.

Tot fusta provinent d'associacions de propietaris i fruit d'una bona gestió forestal.

Cal tenir en compte que un cop aquestes 600 tones perdin l'aigua que contenen ens quedaran en no més de 450 tones d'estella al 25%-30%!!!

En total tenim ara uns 1500 esteris d'estella, una part quedarà reservada per els clients que vulguin tenir garantia absoluta de subministrament, la resta quedarà a disposició de qui la necessiti.

Aquesta estella estarà certificada com a que compleix la norma ÖNOM M7133 com a G30.

Ara si que ja no entenem res!

2011-05-16T14:16:00.001+02:00

El Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya anuncia que equipa les Comissaries de Mossos d'esquadra i els Parcs de Bombers amb nous sistemes energètics, més nets, mes eficients i mes ecològics. Fins aquí sembla una iniciativa molt interessant.

El que no s'acaba d'entendre és que en els Parcs de bombers de la Catalunya Central tant castigada per els incendis forestals, hi posin un sistema amb geotèrmia i calderes de biomassa, però no d'estella 100% forestal provinent de bons treballs de gestió Forestal, nooo fos cas que féssim les coses be!, anuncien que la posen de "pellet"!!!!

O sigui, a veure si o entenem be, resulta que tenim que mantenir l'altíssim cost econòmic de tenir un cos de bombers per apagar focs forestals que tan dolor provoquen a la nostre societat i alhora pagarem un combustible com el "pellet" produït amb els sobrants de les industries de la fusta, i que evidentment, ara per ara, poc tenen a veure amb la gestió forestal responsable?

El "pellet" malgrat te un poder calorífic mes alt i es més fàcil d'emmagatzemar, te un cost molt més elevat que l'estella, això si no te'l donen de colors, ja m'enteneu.

I el que es més flagrant, el bosc es queda igual de brut.

QUINSSSSS COLLLLOONNSSS!

I perdoneu l'expressió, però es algú ho havia de dir!!

El Departament d'Ensenyament del nostre govern no fa be la seva feina!

2011-05-16T11:41:00.007+02:00

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat, que és el responsable i encarregat de dissenyar i construir les escoles públiques del nostre país, sembla tenir cera a les orelles pel que respecte a les moltes demandes d’alguns ajuntaments referent a la possibilitat d’utilitzar sistemes de producció d’aigua calenta per a calefacció alternatius als combustibles fòssils.

Concretament a d’utilització de calderes de biomassa 100% forestal.

Avui al matí remenant per Internet hem trobat una guia que tenia per nom:

"CRITERIS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOUS EDIFICIS PER A CENTRES DOCENTS PÚBLICS"

En aquest document s’expliquen els criteris que cal seguir per al disseny i construcció d’una escola pública.

La sorpresa rotunda al descobrir quin es el criteri del Departament d’ensenyament respecte als sistemes energètics per escalfar l’aigua per a la calefacció.

Es una vergonya trobar encara a aquestes alçades una declaració explícita fent referència d’una manera preferent a la utilització de sistemes de calefacció que utilitzen combustibles fòssils i tan sols estigui expliciti que cal tenir en comte altres sistemes alternatius de producció d’aigua calenta a la última pagina del document. Això si, per tot arreu parla d’eficiència en l’edificació.

Aquesta guia es va publicar el 2009 i actualment encara es vigent.

Malgrat que la inversió inicial es més alta, els sistemes de calefacció mitjançant biomassa 100% forestal aconsegueixen reduir la factura energètica anual en més d'un 50%. Cal tenir en compte també, que implementar aquest sistemes just al moment en que es construeix un edifici permet una millor integració i una reducció considerablement de cost de la inversió.

No cal oblidar la gran funció educativa que suposa disposar d'una instal·lació d'aquestes característiques en una escola.

Com que les escoles les fan el propi Departament i les factures de manteniment les pagarà l'ajuntament, deuen pensar ja s'espavilaran!

Quins nassos i quina vergonya!

Consultar el document - La vergonya la trobareu a la pagina 47.

El nostres boscos, Italia i la illa de Cerdenya?

2010-05-06T01:26:00.000+02:00

Document d'avui al Telenoticies Comarques:

http://www.tv3.cat/videos/2886270

I l'administració mira i calla...

Visca Catalunya!!!

Te nassos la cosa, oi? Mira que en fa de temps que ho diem nosaltres.

2010-04-27T12:15:00.000+02:00

La biomassa dels boscos gironins no és suficient per abastar les plantes previstes

Un estudi aconsella potenciar les calderes domèstiques i d'equipaments com a font energètica alternativa

Alameda-Torrent, de Cassà, es dedica a valoritzar residus forestals per fer biomassa. Foto: O.M.

No hi ha prou biomassa per abastar tots els projectes que han aparegut els últims anys per construir plantes d'aprofitament de restes vegetals per generar energia. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi sobre la biomassa dels boscos gironins, encarregat pel CILMA. Segons el text, els boscos gironins generen unes 165.000 tones de biomassa aprofitable cada any, una quantitat molt allunyada de les 316.000 tones que es necessitarien si es posessin en marxa tots els projectes. L'estudi aconsella potenciar les calderes de biomassa domèstiques i equipaments municipals, i promoure el consum prop d'on s'ha d'anar a buscar.

Fa més d'un any la llevantada va arrasar centenars d'hectàrees del Ripollès i la Garrotxa. Ara ha estat la nevada el que ha fet el mateix, en zones més properes a la costa. Molta de la fusta caiguda es va embarcar cap a Itàlia, on la compraven plantes de biomassa per generar-ne energia, ja que a Catalunya encara no hi ha cap instal·lació d'aquesta mena. Aquesta serà una de les solucions on col·locar la fusta, però la crema està sent la resposta generalitzada per eliminar tots els desperfectes naturals ocasionats per la nevada.
Tot plegat demostra que si prosperés algun dels projectes de planta de biomassa, tindria material suficient per funcionar. De fet, l'estudi qualifica de «sorprenent» que a hores d'ara no hi hagi cap consumidor de biomassa per a usos energètics, vist el potencial dels boscos gironins, i veu «preocupant» que cap empresa hagi substituït la indústria paperera en l'ús d'aquest recurs. Però també alerta que ara mateix hi ha massa projectes sobre la taula i que amb la biomassa que es genera en un any normal no es podrien alimentar tots. De fet, amb una planta gran i unes poques de petites seria suficient per a tota la demarcació. L'estudi quantifica la biomassa disponible segons la procedència: de les 165.000 tones anuals, una mitjana de 127.000 vindrien del bosc; 9.500 provinents d'incendis forestals, i una estimació de 28.000 de residus de la indústria. La resta seria provinent de perímetres d'urbanitzacions, neteja de línies elèctriques, etc.

Calderes domèstiques

Entre les diverses possibilitats que ofereix la biomassa per a la generació d'energia s'ha estabilitzat un dels usos tradicionals, com ara el consum particular de llenya a llars i estufes, i després d'uns anys de descens. El que ha augmentat són les calderes, tant privades com d'equipaments públics, si bé no al ritme que seria ideal a causa de les fortes inversions inicials que s'han de fer, i també les despeses de gestió. En tot cas, considera que s'haurien de potenciar aquestes calderes de petita potència, d'entre 100 i 300 kW de mitjana, ja que són una eina eficient per lluitar contra el canvi climàtic i redueixen la dependència energètica exterior. Un dels seus grans punts a favor, però, és que ofereixen una sortida local a la biomassa del municipi. Finalment, una altra de les possibilitats recomanables que assenyala l'estudi són les xarxes de calor, que subministren calor a un conjunt d'edificis a través d'una xarxa pròpia. Aquesta possibilitat s'està estenent en noves urbanitzacions, però es reclama que també s'implanti en nuclis edificats.

LES DADES

ALT EMPORDÀ

Biomassa forestal aprofitable: 17.780 tones per any

Hectàrees de bosc: 48.727

BAIX EMPORDÀ

Biomassa forestal aprofitable: 9.000 tones per any

Hectàrees de bosc: 30.456

GARROTXA

Biomassa forestal aprofitable: 23.000 tones per any

Hectàrees de bosc: 55.465

GIRONÈS

Biomassa forestal aprofitable: 10.000 tones per any

Hectàrees de bosc: 32.780

PLA DE L'ESTANY

Biomassa forestal aprofitable: 5.580 tones per any

Hectàrees de bosc: 12.466

RIPOLLÈS

Biomassa forestal aprofitable: 23.000 tones per any

Hectàrees de bosc: 54.476

LA SELVA

Biomassa forestal aprofitable: 30.000 tones per any

Hectàrees: 74.898

CERDANYA

Biomassa forestal aprofitable: 9.000 tones per any

Hectàrees: 20.921

LA XIFRA

680.000

m³ a Catalunya.

Segons l'estudi, a Catalunya hi ha 680.000 m³ de biomassa forestal aprofitable cada any. La majoria prové dels residus de la indústria de primera transformació, mentre que la resta és biomassa forestal primària i provinent de llenyes i destinats a energia.

Projectes en marxa

L'estudi defineix els projectes previstos a les comarques gironines, amb les corresponent tones de biomassa que està previst que facin servir. Hi inclou el projecte de l'IDAE a Santa Coloma de Farners, i també els dos de les Gavarres, un a Sant Sadurní de l'Heura i un altre a Cassà de la Selva. També incorpora una planta de cogeneració del Pla de l'Estany, i una de biomassa que es vol fer al Montseny, a més de possibles projectes al Ripollès, Massanes i Sant Feliu de Buixalleu. Algunes, com ara la de Sant Sadurní de l'Heura i la de Massanes, a hores d'ara ja estan gairebé descartades, mentre que l'estudi no inclou la que es vol fer a Albons, i que ha aparegut recentment.

Salvació forestal

La biomassa és el clau roent on ara mateix s'agafa bona part del sector silvícola gironí per sobreviure, gairebé com una de les úniques possibles sortides, als milers de tones de fusta que s'acumulen als boscos. La competència d'altres zones d'Europa, amb fusta de més qualitat i amb menors costos per explotar-la, així com la pèrdua de pes de la fusta com a material per exemple de la construcció són alguns dels factors que fa anys que estan fent baixar l'activitat silvícola. Tot plegat ha generat en un progressiu abandonament del bosc i del moviment econòmic que genera, i l'aprofitament energètic és l'ús més factible ara mateix, segons han reconegut les mateixes associacions de propietaris forestals.

El Bages i l'estella al telenoticies vespre del dia 26 de març

2010-03-28T11:38:00.000+02:00

Aneu fins el minut 13:50 per a veure la noticia on surt el Bages

La flama de l'esperança

2010-03-26T11:46:00.000+01:00

Aquest dijous vem provar l'estella de la cooperativa al gasificador i aquest es el resultat:

GAS generat amb estella forestal!!!

EL BOSQUE JA NO ES UN NEGOCIO

2010-03-22T13:05:00.000+01:00

El temporal abarata la madera y acentúa la crisis de los bosques en Cataluña

El bosque ya no es negocio. Con el precio de la madera por los suelos, solo han faltado los desperfectos causados por los temporales de este invierno para acabar de hundir al sector. «Ni las mejores masas forestales son rentables hoy en día», afirma Irina Prokofieva, técnica del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).

Los silvicultores –los cultivadores de bosques– aseguran que, si no logran obtener una rentabilidad (o no se les da ayuda), les será difícil mantener las propiedades libres de leña caída y de maleza, con el riesgo que eso entraña cuando llega el verano y crece el riesgo de incendios.

La única solución, sostiene Prokofieva, coautora de un exhaustivo estudio sobre el aprovechamiento del bosquemediterráneo, es «que el propietario forestal reciba una parte del valor de los productos que genera el bosque, ya sean las setas, la caza, el carbón o las actividades lúdicas». «Solo las setas resultan hasta 10 veces más rentables que la madera», indica la técnica.

La madera, que según el técnico del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Maria Tusell, se pagaba a finales del año pasado a entre 30 y 35 euros la tonelada –en función de la calidad y del diámetro del tronco–, no da ya para vivir. Con los dos temporales de este año (el de enero y el de marzo), «lo más probable es que cuando esa madera llegue a las serrerías se pague aún más barata». El único consuelo, agrega Tusell, es que «los árboles que han caído con la última nevada son de poco peso y la pérdida, en volumen de madera, no será tan elevada como el año pasado con el vendaval».

No da para vivir

La madera representa, según la experta, «un 25% de la producción forestal». «El propietario de un bosque provee muchos servicios a la ciudadanía, pero no recibe unos ingresos suficientes para vivir de ese bosque», observa Prokofieva. De ahí, que el abandono sea cada vez mayor. «A pesar de los incendios y el desarrollo urbanístico, los bosques de Catalunya han aumentado superficie y volumen en los últimos veinte años», agrega Eduard Plana, ingeniero de montes y director del CTFC.

Las subvenciones no dan para mantener limpias las masas forestales catalanas, que ya ocupan 1,5 millones de hectáreas, es decir, un 61% de la superficie de Catalunya, aunque la Administración insiste en que hace lo que puede.

Por eso, cada vez hay más voces que reclaman que, entre otras opciones, se plantee la posibilidad de regular el acceso al bosque previo pago a los propietarios. Se trata, en definitiva, de la controvertida tasa de los boletaires, que cada cierto tiempo salta a la palestra y es objeto de críticas y halagos. «Es una medida impopular en Catalunya, porque la tradición de ir al bosque es antigua y no se entiende el hecho de tener que pagar, pero en otros lugares funciona con éxito», señala Prokofieva.

Caso finlandés

Hay otras alternativas. Países como Finlandia han creado líneas de ayudas «por las que se compensa a los propietarios forestales a cambio de que preserven la biodiversidad, ya que manteniendo el bosque están dando al mismo tiempo protección a especies amenazadas o autóctonas», relata.

Otra posibilidad analizada por el Centre Tecnològic es la explotación micológica del bosque. «Solo con cortar un 25% de los árboles de una parcela, se consigue que la producción de robellones (o níscalos) se multiplique por seis», relata Juan Martínez, técnico de la entidad, que dirige una investigación de dos años sobre este asunto en los bosques de Poblet (Conca de Barberà). «¿Qué se puede plantear el dueño de un bosque, que se ha gastado dinero realizando una intervención de aclarado? Pues que pueda cobrar a quienes se beneficien de las setas», apunta Martínez.

Otras alternativas recomendadas por los expertos son el cultivo de trufas; el de hierbas aromáticas y medicinales, que se destinan a la industria alimentaria y a la cosmética; la plantación de árboles de maderas nobles para que la madera sea más cara, y la producción de biomasa, con destino a la climatización.

Ayudas a la retirada

Para retirar la madera caída en el 2009 en los bosques de titularidad pública, la Generalitat destinó el año pasado 7 millones de euros y contrató a 1.000 personas inscritas en el Servei d’Ocupació de Catalunya. Estas brigadas trabajaron en 115 municipios y limpiaron 31 perímetros de protección prioritarios, explica la Conselleria de Medi Ambient. El Consorci Forestal, el organismo que agrupa a los propietarios particulares, replica que el bosque público representa poco más del 20% de la superficie, mientras que el 78,5% restante es de titularidad privada. Para limpiar esa amplísima extensión, recuerda la entidad, solo se habilitaron ayudas por un importe de 4 millones de euros, por debajo de los 10 millones que hubieran sido necesarios.

Esta vez, el 90% de las zonas forestales dañadas por la nevada están en manos de particulares, admitió ayer el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. La cantidad de madera por recoger está aún por determinar –el inventario se está haciendo todavía– , pero todo apunta a que el volumen de leña será ingente.

Para consultar el pdf pinchar aquí.

Roda el món i torna el born

2010-03-20T20:31:00.004+01:00

Roda el món i torna el born, i ja es ven cert

Quan vem començar algú ens deia que tot estava inventat, i que això de cremar estella no era pas cap novetat, ens deien que fins i tot hi havia vehicles que funcionaven amb gas pobre, provinent de la combustió pirolítica de la fusta. Malgrat ens ho deien això de que, cremant la fusta sota certes condicions érem capaços de produir un gas altament energètic, sonava molt interessant alhora que molt lluny del nostre abast.

Cap de nosaltres no havíem pensat mai de veure aquesta tecnologia a casa nostra, vull dir a prop de casa, funcionant!

La sorpresa ha estat molt grata de saber que al polígon Santa Anna de Santpedor hi tenim una senyor que porta anys investigant i fent proves amb un prototip que produeix corrent elèctrica i aigua calenta a partir de biomassa.

De fet aquest any te previst comercialitzar aquest sistema amb una gamma de 5 a 500 Kw de potencia.

La veritat es que el dia varem anar a visitar al senyor Josep Riba i al seu aparell de gasificació de biomassa, varem quedar tan al·lucinats que no us puc dir cap dada tècnica mes enllà de saber que crema estella G30/G50 al 20/25%

Us poso unes fotos, amb la promesa de que tornarem a fer la visita i aquest cop obtindrem més dades interessants.

Això es la zona de combustió, en aquest prototip la cendra va a terra per poder-la veure i pesar.

A sota la planta de gasificació casi acabada, aquest primera versió està preparada per a ser transportada amb un contenidor standart i el seu destí es a Catalunya, la podrem veure a funcinant al seu destí principis de l'any vinent.

Quines coses te la vida, oi?

Una persona com en Josep Riba que per afició i estima a la seva professió porta realitzant aquesta inventigació i que la portat a la creació d'aquest prototip genial, en un petit taller de Santpedor i sense rebre ni un sol euro de l'administració.

Un aparell fabricat a Catalunya, que ens fa menys dependents del gasoil i que ens ajudarà a revaloritzar la fusta que tant mal de caps ens porta.

La presó de Sant Joan escalfarà l´aigua amb estella dels boscos del Bages

2010-03-09T12:22:00.001+01:00

La presó de Sant Joan escalfarà l´aigua amb estella dels boscos del Bages

Contra tot pronòstic i desafinat les grans dificultats meteorològiques a les que comencem estar acostumats, la consellera Montserrat Tura va venir al Bages, no sense dificultats, per presentar l’inici de les obres que permetrà al CP Lledoners, disposar de la primera caldera de biomassa en un edifici públic.

La roda de premsa es va realitzar a cobert, però la demostració amb la màquina estelladora era al pati d’accés on el fred, el vent i la neu feien de les seves. Malgrat l'adversitat la consellera va seguir el programa i va ser la primera en sortir fora per veure la demostració del procés d'estellat. Nomes cal veure la foto per adonar-se de la situació quasi apocalíptica que es va viure durant la demostració.

La situació meteorològica que estem patint no permetrà que aquest acte tingui el ressò mediatic que potser tots plegats desitjàvem però volem agrair i felicitar a la Consellera Montserrat Tura per demostrar la seva empenta i el seu compromís. També a l’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, al director del Centre Penitenciari i al director General d’Infraestructures, com a la resta d’assistents a l’acte.

Lledoners serà el primer centre penitenciari de Catalunya que utilitza una caldera de biomassa

D. BRICOLLÉ

SANTJOAN DE VILATORRADA

La presó de Lledoners consumirà estella provinent dels boscos del Bages per escalfar l'aigua d'una part del recinte.

És la primera presó de Catalunya que utilitzarà la biomassa -estella provinent de trituració de fusta sense sortida comercial- com a font d'energia.

Una instal·lació que, segons va destacar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, contribuirà a descarregar de combustible la massa forestal dels boscos bagencs, ja que el combustible l'aportarà la cooperativa de les Associacions de Propietaris Forestals de la Catalunya Central, iniciativa impulsada fa prop de dos anys per la Federació d'ADF del Bages. És tot just un primer pas, ja que actualment a la comarca hi ha unes 73.000 hectàrees de superfície forestal, i amb la instal·lació que es posarà en marxa a Lledoners (amb un consum estimat d'unes 250 tones d'estella l'any) s'estima que suposarà la gestió i neteja d'unes 20 hectàrees anuals de bosc, segons va explicar Josep Rius, president de la Federació d'ADF.

La consellera de Justícia va ser ahir a la presó del Bages per presentar aquest projecte, del qual ja se n'han adjudicat les obres i que es preveu que es pugui posar en servei d'aquí a mig any (vegeu desglossat).

Es calcula que amb la producció de la futura caldera es pot arribar a cobrir entre el 40 i el 45% de la necessitat d'aigua calenta sanitària del complex. Aquesta caldera complementarà les instal·lacions actuals de producció d'aigua calenta i calefacció, que funcionen amb gas, ja que a banda per motius de seguretat la presó no pot dependre d'una única font d'energia. Tot i que inicialment s'havia previst la instal·lació de dues calderes de 500 quilovats, el projecte actual preveu només una caldera i es deixa l'espai per poder instal·lar la segona més endavant.

En la seva visita a Lledoners, la consellera va destacar que la intenció de Justícia és posar a disposició dels propietaris forestals que ho demanin brigades de neteja del sotabosc formades per persones que compleixen condemnes de privació de llibertat. Tura va concretar que actualment ja hi ha uns 500 interns de diferents presons -a la de Lledoners encara no s'ha pogut aplicar- fent tasques de neteja i aclarida "en milers d'hectàrees de bosc en zones com les Gavarres i les Guilleries". Josep Rius va destacar que es tracta d'un pas endavant "en la pedagogia perquè el beneficiari és el bosc".

El procés de producció

La producció de l'estella per a una caldera com la de Lledoners comença amb la gestió d'unes 20 hectàrees de pi blanc. Els troncs que compleixen els requisits exigits per les indústries es comercialitzen. La resta de fusta, unes 20 tones per hectàrea d'arbres torts sense sortida comercial, s'apila en un pati entre 3 i 6 mesos perquè perdi l'aigua que conté. Passat aquest període, s'estellen amb la màquina de trituració. El material que en surt (l'estella) es torna a deixar entre 3 i 4 mesos a assecar.

Cuando bebas agua, recuerda la fuente.

2010-02-17T00:20:00.000+01:00

Les vendes de la Serradora Boix cauen un 40 %

Serradora Boix ha experimentat una davallada de les vendes del 40%. Aquesta empresa, ubicada a Puig-reig (Berguedà), és la més important del país dedicada al sector de la fusta i està especialitzada en la fabricació de palets. El seu conseller delegat, Joan Boix, atribueix la baixada de la demanda a la crisi industrial, però també a la competència francesa que ha desestabilitzat el mercat de la fusta venent palets per sota del preu del cost. Boix confia que els preus s'estabilitzaran a partir d'aquest estiu, però alhora afirma que la demanda no s'incrementarà. Per això, Serradora Boix explora altres línies de negoci aprofitant els subproductes de la fusta, com la fabricació de pèl·let.

ACN L'any 2008, Serradora Boix va facturar 20 milions d'euros per la venda de palets. Un any després, aquesta xifra ha baixat fins als 14,5 milions d'euros. Fins l'any 2007, la facturació es mantenia i fins i tot, creixia. Boix atribueix aquesta situació a la crisi del sector industrial, que ha estat 'molt dura' per a empreses amb una 'estructura important com la nostra', explica.

Al problema afegit de la crisi s'hi ha d'afegir la forta competència francesa, que ha baixat el preu del producte en gairebé un 50%. Això, explica Boix, fa que els productors francesos estiguin venent palets per preus que estan per sota dels costos de producció. Això ha vingut donat, explica, per l'efecte de la gran tormenta que va afectar la zona de les Landes, al sud de França ara fa un any, que va fer caure uns 50 milions de tones d'arbres.

La fusta acumulada en aquests boscos s'ha de retirar en el termini d'un any, ja que si no es fa malbé i alhora comporta un elevat risc d'incendi forestal, explica Boix. Per això, afegeix, el propietari dels terrenys ha regalat la fusta a les serradores franceses, que han pogut produir palets sense haver d'assumir els costos de la compra de la matèria primera i per tant, han fet baixar els preus.

La necessitat de treure la fusta d'aquesta zona ha fet fins i tot que el govern francès hagi pagat part del transport perquè empreses com Serradora Boix anessin a buscar-ne, una ajuda que no ha estat exempta de polèmica al país veí.

Alhora, per ajudar el sector a sortir d'aquesta situació, la Generalitat ha ofert ajuts a les empreses per mobilitzar la fusta del país afectada per les ventades de l'hivern passat. Tot plegat, però, no ha estat suficient per evitar les pèrdues que les empreses del sector de la fusta estan patint a causa de la crisi i de la competència francesa.

Els preus s'estabilitzaran, però no es refarà la demanda

Joan Boix confia que d'aquí a l'estiu, quan la fusta acumulada als boscos francesos ja no tingui la qualitat suficient per a la fabricació de palets, els preus s'estabilitzaran i que això contribuirà a millorar la situació del sector. No obstant això, el sector no confia que a curt i mig termini hi hagi una recuperació de la demanda de palets.

'Ens hem d'adaptar a la nova situació', afirma Boix, i això passa per adaptar les estructures a la nova realitat i per donar un valor afegit als subproductes derivats de la transformació de la fusta, com les serradures, les estelles i l'escorça.

Actualment, Serradora Boix, a banda de fabricar palets, ven l'escorça a productors dedicats a la comercialització de terres vegetals o decoració de jardins. Tant l'estella com les serradures es venien a empreses dedicades a la fabricació d'aglomerats i pasta de paper. El cas és que la crisi ha afectat també les empreses de fabricació de mobles i que només quedi una indústria dedicada a tot Catalunya que compri aglomerat. D'altra banda, ja no hi ha cap indústria paperera al país.

Per aquest motiu, l'única sortida que té el sector, diu Boix, és plantejar-se una reestructuració del sector de la fusta. 'O pleguen la meitat de les empreses o han de produir menys' i buscar altres sortides.

En aquest sentit, Serradora Boix ha començat a treballar en la fabricació de barreres de fusta i bigues per a la construcció. A més, està estudiant un projecte per crear una planta de fabricació de biomassa forestal, el pèl·let, utilitzat per a la generació d'energia elèctrica.

Una activitat estretament lligada a la política forestal

El 90% de la fusta que utilitza com a matèria primera Serradora Boix prové dels boscos de les comarques centrals i només un 10% s'adquireix a propietaris del sud de França. Segons explica Joan Boix, per a una bona recuperació del sector de la fusta és imprescindible que hi hagi una bona gestió forestal que permeti fer aclarides dels boscos perquè els arbres creixin en condicions i amb força i per reduir el risc d'incendis forestals. Però per fer rendible aquesta gestió del bosc, diu, és imprescindible que hi hagi una 'indústria darrere' que s'encarregui de la transformació de la fusta.

La primera empresa catalana del sector

Fundada l'any 1973, Serradora Boix és la principal empresa del sector a Catalunya. Dóna feina a 140 persones i representa la tercera part del sector del país. La resta el constitueixen una cinquantena d'empreses de molta menys dimensió, explica Boix.

A banda de les 140 persones que treballen a la planta de Puig-reig, Serradora Boix dóna feina a 40 persones més a la fàbrica que té a les Borges Blanques i a una vintena més a Limoux (França).

Fins ara, explica Boix, tot i les pèrdues dels dos últims anys, no ha calgut impulsar una política de reducció de plantilla. S'han limitat, explica, 'a reduir hores extres' i a 'fer totes les vacances que podem'.

Alp ja és el poble més sostenible en l'us d'energia per biomassa forestal

2010-02-13T11:13:00.000+01:00

Alp ja és el poble més sostenible en l´ús d´energia per biomassa

El poble suma la tercera caldera i Medi Ambient el designa paradigma

La Generalitat ha designat Alp el municipi més sostenible de Catalunya pel que fa a l'ús de les energies tèrmiques renovables i l'utilitza com a exemple entre la resta d'ajuntaments del país i l'estat. La gestió que fa dels seus boscos per a l'ús de la biomassa amb què escalfa l'escola i el centre de congressos li ha merescut tot tipus d'elogis. Ara, a més a més, aquesta designació del departament de Medi Ambient s'ha vist reforçada perquè el consistori ha decidit redoblar l'aposta per la biomassa incorporant-la a l'edifici de l'ajuntament.

La tercera caldera de biomassa d'Alp, un municipi amb 1.735 veïns, s'instal·larà a l'edifici consistorial amb una subvenció de 116.335 euros del segon pla pel desenvolupament local. Amb aquest tercer edifici públic escalfat amb biomassa, Alp es converteix "amb diferència" en el poble de Catalunya amb una gestió més eficient i sostenible de l'energia tèrmica, segons han explicat des del departament de Medi Ambient. Tant és així que des de fa uns anys el Govern va enviant a Alp els alcaldes que necessiten assessorament pel que fa a la gestió energètica. En els últims mesos han passat per Alp delegacions d'alcaldes catalans de l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, i de la resta d'Espanya, procedents de l'Aragó i Cantàbria.

Des del departament de Medi Ambient de la Generalitat han lloat l'aposta d'Alp. El departament valora que el municipi genera les 300 tones de combustible que necessita anualment dels seus boscos. Això possibilita, d'una banda, que mantingui els boscos nets i, de l'altra, que generi fins a tres llocs de treball. La fórmula, a més a més, permet a Alp tenir una nova possibilitat de finançament, que de moment no utilitza, ja que genera moltes tones més de fusta de les que ara crema a les calderes, de manera que en el futur es podria plantejar vendre'n. Actualment, els boscos d'Alp generen unes 2.100 tones de fusta l'any, de les quals tan sols crema 300, que, a més a més, són de les que no es poden comercialitzar.

El govern català es posa les piles, ara es la nostra oportunitat per activar el sector forestal

2010-02-08T00:05:00.000+01:00

El Govern aprova el nou pla estratègic d’Efiensa, que inclou inversions per valor de 15,5 milions d’euros

El document preveu la inversió de 10,7 milions d’euros en projectes empresarials relacionats amb l’estalvi i l’eficiència energètica, i mobilitzarà inversions per valor de 610 milions fins al 2015.

La companyia pública, dependent de l’Institut Català d’Energia, esdevindrà el gestor energètic de la Generalitat

L’entitat posarà en marxa una línia de finançament per a consolidar el sector de les empreses de serveis energètics a Catalunya

El Govern ha aprovat el nou pla estratègic d’Eficiència Energètica, SA (Efiensa), la societat pública dedicada al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica. L’objectiu del nou pla estratègic és adequar l’estructura, les funcions i els recursos d’Efiensa a les noves necessitats del sector energètic, de manera que actualitzi la seva activitat i contribueixi al compliment dels objectius que estableix la revisió del Pla de l’Energia 2006-2015. Efiensa està controlada al 100% per l’Institut Català d’Energia (ICAEN).

El nou pla estratègic d’Efiensa preveu una inversió total aproximada de 15,5 milions d’euros fins al 2015. L’activitat de la nova Efiensa generarà inversions per valor de 610 milions d’euros en el sector energètic català, 436 dels quals estaran relacionats amb la creació de noves empreses i l’execució de projectes singulars.

Els objectius d’Efiensa fixats en el nou pla estratègic són l’impuls de les empreses i del mercat de serveis en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica, la promoció de tecnologies emergents en l’àmbit de les energies renovables i el lideratge de projectes d’estalvi en el sector públic, de manera que es doni compliment a l’acord de Govern en matèria d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics. Així, l’activitat d’Efiensa es dividirà en tres grans línies estratègiques:

1) Participacions institucionals

Efiensa reordenarà la seva cartera d’empreses participades, i participarà com a inversor institucional en projectes de tecnologies energètiques que ja hagin superat la fase de prova però no estiguin comercialment madurs, o en aquells projectes estratègics per al compliment de la revisió del Pla de l’Energia 2006-2015 que requereixin el suport del sector públic. L’entitat destinarà 8,7 milions d’euros a aquesta estratègia, cada participació oscil·larà entre el 5% i el 10% del capital de l’empresa participada i la seva permanència en l’accionariat d’aquestes societats serà limitada en el temps.

Per tal de fomentar la innovació i l’emprenedoria, Efiensa també podrà prendre participació en “start-ups”, és a dir, empreses de nova creació que no disposin d’accés a finançament i que desenvolupin productes d’interès tecnològic relacionats amb l’estalvi i l’eficiència energètica. Aquesta línia d’actuació, que disposarà d’un pressupost de 2 milions d’euros, només se centrarà en aquells projectes que ja hagin superat la fase d’R+D.

Finalment, i mitjançant acords amb l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (IDAE), Efiensa també participarà en projectes singulars que requereixin inversió pública per poder-se desenvolupar.

2) Gestió energètica de la Generalitat

Efiensa es convertirà en el gestor energètic de la Generalitat de Catalunya, i assumirà el lideratge per al compliment de l’acord de Govern per a l’estalvi i l’eficiència energètica en els edificis públics aprovat l’abril del 2007. L’objectiu d’aquest acord era reduir 150 GWh anuals el consum d’energia de la Generalitat l’any 2015, és a dir, un 11% del total.

Per això, l’entitat esdevindrà l’interlocutor únic per a tots els departaments, centralitzarà la coordinació i la supervisió de totes les tasques associades a aquest acord de Govern, i licitarà tots els contractes de serveis energètics a llarg termini per aconseguir els estalvis previstos. Aquesta activitat ha de permetre activar, per la via de la demanda, el mercat de les empreses de serveis energètics.

3) Finançament institucional d’empreses de serveis energètics

El mercat dels serveis energètics està encara poc desenvolupat al nostre país, fet que dificulta la consolidació de les empreses que es dediquen a gestionar l’energia de tercers mitjançant els anomenats ‘contractes per rendiment’ -és a dir, en funció dels estalvis energètics i econòmics que poden generar-. Aquests contractes solen requerir elevades inversions inicials que es recuperen al llarg dels anys, i per això Efiensa habilitarà una línia de finançament que serveixi per consolidar el model d’activitat d’aquestes companyies. Els recursos es captaran dels mercats financers, i Efiensa hi participarà mitjançant mecanismes per disminuir el cost financer d’aquestes inversions i efectuant el seguiment del projecte.

Sha acabat la festa,

2010-02-08T00:00:00.001+01:00

No cal que diguem res, el video ja ens dona respostes.

Acaba el periode de presentació al concurs per a l'execució de les obres de construcció de l'Edifici de biumassa dels Lledoners

2010-01-20T00:49:00.003+01:00

GISA treu a concurs l'execució de les obres de construcció de l'edifici de Biomassa del Centre penitenciari dels LLEDONERS.

No queda clar, però, si la construcció també comprèn la caldera. Que segons el resum, de moment, no es posaran les 2 calderes de 500 Kw, només una, però es deixa l'espai per posar l'altre en un futur.

Al resum apareix una partida anomenada "Climatització i ventilació" valorada en 143.930,79 €. Amb aquests diners es podria pagar una caldera de 500 KW, peró no dues.

A l'apartat de noticies de la nostre web podeu trobar adjunt el document resum o també

en aquest link a la web de GISA, on trobareu totes les dades i els documents:

Accés a l'anunci

Geotextil a prova de neu i pluja

2010-01-09T16:39:00.001+01:00

Altra cop podeu veure en vídeo l'estella sota el geotèxtil un cop passades les pluges i la nevada d'aquests dies.

Realment eficaç, sens dubte.

Aquesta imatge es de la primera nevada, abans de cap 'any.

el video ha sigut filmat avui al matí.

Una nova caldera a la Catalunya Central - HEIZOMAT

2010-01-09T00:19:00.007+01:00

El passat 23 de desembre varem realitzar una visita a la Masia Escrigues de Santa Maria de Merlès, que actualemt funciona coma Hostal Rural i per casaments, aniversaris...

Fa just molt poc temps que van estrenar una caldera policombustible de la casa HEIZOMAT de 190 kw. que servirà aigua calenta sanitaria a totes les instal.lacions de la Masia.

web de la casa Heizomat

Porxo situat a 100m. de la casa, l'aigua calenta es canalitza per un tub perfectament aillat.

Detall girasol que acompanya l'estella fins al vis-sens-fi.

Una de les característiques interesants d'aquest instal.lació es la capacitat del vis-sens-fi de tallar les estelles grosses i irregulars.

Detall del vis-sens-fi.

Aquest tipus de caldera està pensada per a consumir diferents tipus de biomassa i de diferents tamanys, sense que això bloquegi el vis-sens-fi.

Imatge general de la caldera.

Detall caixa de combustió.

En resum es una caldera pensada per a masies i cases de pages que volem cremar diferents tipus de biomassa.

La nevada cubreix la pila d'estella produïda el dilluns dia 4 de gener

2010-01-08T23:51:00.001+01:00

La nevada cubreix la pila d'estella produïda el dilluns dia 4 de gener.

El dilluns passat vem estellar 150 tones de fusta no comercial que teniem a Maians.

La pluja del dia de reis i la nevada d'avui han caigut de ple a sobre la pila, malgrat això creiem que no serà un gran obstacle perque la pila inicia el seu proçes d'escalfament i secatge.

I les piles que estan sota el geotextil no presenten cap problema d'humitat.

El Bages tindrà, per fi, l'estel que iluminarà el camí de l'estella forestal!

2009-12-23T19:04:00.003+01:00

No fa ni una ni dues setmanes!! Sino casi 2 mesos que la Generalitat publicava aquesta nota de premsa informant dels pressupostos del Departament de Justícia per a l'any 2010.

Es dins de la partida destinada a serveis penitenciaris on trobem el que permetrà fer realitat el compromís contret per la Consellera de Justícia, la senyora Montserrat Tura.

*********************************************************************************************

Dijous, 26 de novembre de 2009 - 14:09h

El pressupost del Departament de Justícia per a l’any 2010 serà de 1.007,3 milions d’euros

Més de la meitat, [....] milions d'euros per a la construcció i posada en marxa de centres penitenciaris a Figueres, El Catllar i Tàrrega, entre altres projectes....

384,8 milions per a serveis penitenciaris

La Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil comptarà l’any vinent amb un pressupost de 384,8 milions d’euros, una dotació que ha de permetre la continuïtat de les línies estratègiques fixades i el compliment de diferents objectius, com la reinserció amb programes de treball penitenciari, el reforç de programes de tractament individualitzat i l’atenció a la demanda en el compliment de mesures penals a la comunitat.

En concret, el pressupost augmenta un 16,2%. Algunes de les principals actuacions són:

-Construcció de l'edifici Biomassa al Centre Penitenciari de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada.

-Posada en funcionament del nou Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres amb 353 noves dotacions de personal.

- ....

*********************************************************************************************

Primer de tot felicitar la consellera Montserrat Tura per la seva ferma decisió, que permetrà fer realitat aquest projecte que concilia objectius que podem semblar allunyats però que no ho son tant.

El projecte inicial del Centre Penitenciari preveia un consum energètic valorat en uns 7-8 Megawatts. Aquesta energia estava previst produir-la amb gas natural. Malgrat el projecte convenia això la consellera de justícia es comprometia davant nostre a que almenys 1 dels 7-8 Megawatts necessaris es produiria mitjançant biomassa forestal amb certificat d'origen i provinent de treballs de gestió sostenibles i responsables.

Degut, imaginem, a la patacada econòmica mundial, el projecte de les calderes de biomassa es va frenar.

Malgrat tot, està contemplada la seva construcció per aquest nou any. El que ens sorprèn es que actualment els 8 Megawatts es produeixen amb GASOIL!!!!

I el protocol de Kyoto? i la sostenibilitat ? i els incendis forestals? a on son?

No som capaços d'entendre res. Alguna cosa se'ns escapa.

Que significaria que el Centre Penitenciari disposes de 2 calderes de 500KW funcionant a ple rendiment?

Suposaria el consum d'unes 600 tn de fusta, que transformades en estella serien uns 1800 m3. (+-)
Que transformant en hac. gestionades sumarien unes 30 hectàrees per any.
Que segons estudis del CREAF passats 10 anys aquestes 30ha. tornarien a tenir disponibles la mateixa fusta que es va extreure al seu moment.
Per tant tindríem 300 hectàrees netes que permetrien alimentar de manera sostenible el Centre Penitenciari del Lledoners.

Òbviament això pot ser així o no, tot depèn de les ganes que l'administració tingui de fer la feina be o no.

Diem això perque actualment l'estella forestal pot venir de diferents procedències, i en podem trobar de molt barata i en podem trobar d'un altre classe que es una mica més cara, malgrat tot sempre estem parlant de preus que suposen una reducció directe a la meitat del cost si ho comparem amb el gasoil.

També podria passar que una gran empresa de distribució energètica decidís posar-hi una mini planta de producció elèctrica que permetés: per un costat produir l'aigua calenta però alhora també produir electricitat.

Electricitat que es ven a la xarxa i per la qual el govern en subvenciona una prima econòmica. Una prima que no es gaire sucosa i que al final podria acabar provocant el fet contrari del que la consellera Tura i nosaltres mateixos desitjàvem.

Ara per ara, i per el que sabem nosaltres, la producció d’electricitat mitjançant biomassa es rentable econòmicament a consta de pagar una misèria per els productes que entre a la caldera, fet que acaba obligant, al propietari de les instal·lacions, a cremar biomassa d’origen dubtós i altres materials d’incerta procedència. A banda de que esta prohibit.

Cal anar amb comte,

Terrasa instal·la calderes de biomassa - felicitats

2009-12-17T00:47:00.005+01:00

Aquí teniu un exemple de municipi a seguir, no para d'instal.lar calderes de biomassa, i agafen el compromís de posar-ne 10 més.

Primer de tot felicitar a la ciutat de Terrassa per demostrar aquesta ferma aposta per les calderes de biomassa, alhora però, ens sorgeixen dos preguntes que ens generen dubtes:

La primera es: Que vol dir "fustes residuals"?
I la segona: A quin preu paguen la fusta i d'on prové aquesta fusta que tant ajuda al medi ambient?

Aquí trobareu la noticia en vide:

Link a TERRASSA DIGITA.CAT per veure la noticia en video.

Aquí teniu la noticia escrita:

15.12.2009

El CEIP Antoni Ubach estrena caldera de biomassa i millor aïllament

L’ús de la caldera de biomassa s’ha complementat amb la millora de l’aïllament tèrmic del centre, que ha suposat la intervenció en 250 antigues finestres de fusta, substituïdes ara per unes d’alumini més eficients

Escalfa aigua com ho faria un sistema de gas però amb la gran diferència que funciona amb serradura i fustes residuals. És la caldera de biomassa que s’ha instal·lat al CEIP Antoni Ubach, a Ca n‘Anglada, una de les més potents de Catalunya. L’ús de la caldera de biomassa s’ha complementat amb la millora de l’aïllament tèrmic del centre, que ha suposat la intervenció en 250 antigues finestres de fusta, substituïdes ara per unes d’alumini més eficients.

La substitució del sistema de gas per aquesta caldera, més eficient i sostenible, forma part del pla municipal per fomentar l’ús d’energies renovables i ha estat finançada pel Fons Estatal d’Inversió Local, amb un cost de 230.000 euros. Més enllà dels beneficis mediambientals, s’ha reduït al 100% el consum de gas, uns 18.000 euros anuals, i s’estalvien 30 tones en emissió de CO2.

El CEIP Antoni Ubach s’afegeix així a la llista d’altres centres que també disposen de caldera de biomassa, com les escoles bressol Somriures i Moisès, les escoles President Salvans i Marià Galí i el Centre d’Informació Ambiental Bonvilar.

Finalitzen la primera fase dels arranjaments del magatzem

2009-12-15T00:59:00.000+01:00

Aquesta setmana finalitzem la primera fase dels arranjaments de minims previstos al nostre magatzem.

Els treballs han consistit en:

1.-Netejar de brossa el pati principal asfaltat,
2.- Desbrossar i nivellar el pati nord,
3.- Neteja les canals d'evacuació d'aigues pluvials
4.- Descalçar i eliminar uns blocs de formigó del pati sud,
5.- Aranjament el camí d'accés al magatzem.

Amb tot plegat aconseguim que el pati tingui una presencia més neta, millorem l'accés, reduïm els problemes que la pluja pogui ocasionar i ampliem l'espai per emmagatzemar fusta i estella. En total sumem als 2000m2 actuals uns 4500 m2 més.

Detall arranjaments realitzats pati nord:

Neteja pati oest:

Reportatge molt interessant sobre els incendis forestals i la gestió responsable

2009-12-08T12:12:00.000+01:00

Terra Verda - Del gris al verd

Començem a produir la primera estella G30 de la comarca

2009-12-03T20:56:00.000+01:00

Aquesta setmana hem estellat les 96 tonelades de troncs provinents de l'associació Serra de Rubió.

Aquuesta vegada l'objectiu era produïr estella G30, en total hem obtingut uns 270 m3 d'estella que en 1 o 2 mesos estaran preparades per a ser consumides a les calderes de la comarca.

La producció de la màquina estelladora està sobre els 50m3/hora

La segona pila, al fondo, es estella G50 amb irregulars, malgrat això aqueste te un contingut d'humitat per sota del 20%, que no està gens malament. D'aquesta en disposem d'un 600 m3.

Detall del garbell de 5X5 que ara està fora de la màquina.

Presentació del projecte de l'estella forestal al Bages

2009-12-03T20:16:00.000+01:00

Ara si, la caldera de Castellfollit a tota marxa!!!

2009-12-03T20:15:00.006+01:00

Aquest matí ha vingut el tècnic de la casa HERZ per realitzar la posada en marxa de la caldera de Castellfollit del Boix.

Sopresa ha esta veure en directe com cremava de be. Tant que ha superat totes les expectatives.
L'estella que teniem tenia un contingut d'aigua per sota del 20%, cremava de mil maravellas!!!

Segons l'instal.lador de la caldera, amb la combustió de "pellet" la temparatura de la zona de combustió pot arribar a uns 800º de temperatura, en principi l'estella quedaria en uns 600º.

La sorpresa ha estat veure com amb la nostre estella la temparatura a arribat als 752º!! molt aprop del que pot arribar el "pellet".

Detall del fum que surt per la xemeneia en el moment de l'arrancada.

Un cop en marxa es poc o gens el fum que es pot veure.

La caldera de Castellfollit del Boix apunt de començar a escalfar

2009-11-30T11:21:00.001+01:00

Aquesta setmana encendran la nova caldera d'estella forestal situada a Castellfollit del Boix.

La caldera de 90kw escalfarà l'escola, el menjador de l'escola, el consultòri mèdic i l'escola bressol.

En aquest es una caldera HERZ totalment automàtica.

En aquest cas l'estella es de procedencia municipal, l'associació de propietaris "Serra de Rubió" amb l'ajut de la Oficina de Prevenció d'Incendis, van dur a terme una tala de millora a Maians.

Detall de la sitja i del sistema de proveiment:

Malgrat la bona noticia, encara queda molt camí per fer, sobretot en el sistema d'emmagatzematge de l'estella.

Tant a les instal.lacions de Sant joan i aquesta mateixa hem detectat algunes deficiencies que es poden millorar, segurament fruit del gran desconeixement que tenim tots plegats en aquests tipus d'instal.lacions.

Fotos de la caldera del pavelló de Sant Joan de Vilatorrada

2009-11-26T10:18:00.001+01:00

Aquí teniu algunes fotos de la caldera se Sant Joan de Vilatorrada.

La caldera ha sigut instal·lada a soda de la passarel·la d'accés al pavelló i la sitja adossada a principi de la passarel·la.

Es una caldera de la casa KWB de 500 kw que proveeix aigua calenta per a la calefacció i per la ACS.
Fa dos setmanes que va començar a funcionar, malgrat aquesta setmana esta parada per falta de fred, la caldera funciona perfectament.

Detall del sistema de distribució de l'aire calent.

Vista de la caldera i els dipòsits d'aigua calenta a 80º.

La caixa grisa del davant de la caldera es per a les cendres.

Porta de la sitja de l'estella, te una cabuda per a uns 90 m3.

Aquesta sitja pot ser proveïda amb el sistema de remolc amb vis-sens-fi.

Detall del moment en que descarreguem estella a la sitja amb el remolc.

La primera estella G30 de la Catalunya Central

2009-11-11T21:09:00.002+01:00

Aquesta tarda nit, i malgrat el retard sofert em pogut realitzat la primera prova de producció d'estella amb el nou garbell amb una malla de 3X3 cm.

I malgrat no les teniem totes podem afirmar que a estat un èxit. L'estella que produïda cumpleix amb força rigor els requissits estrablerts per la normativa austriaca en quan a qualitat i caracteristiques granulomètriques.

Parlem de la "ÖNORM M7133" que estableix unes caracteristiques per a l'estella segons granulometria, percentatges i humitats.

En aquest cas parlem de la G30, i el resultat el teniu a la imatge:

Cal realitzar mes proves, però el camí es prometedor.

Les primeres mostres mesurades amb el HUMIMETRE BM1

2009-10-31T10:18:00.002+01:00

Ahir vàrem realitzar les primeres medicions per veure com funcionava el HUMIMETRE BM1.

El procés es senzill, només cal omplir una galleda camb capacitat per a 13l. i seguidament disposar l'estella dins de la petita sitja del HUMIMETRE, aleshores l'aparell et dona el contingut d'aigua en percentatge.

Ara ens caldrà recollir algunes mostres i realitzar una comparativa amb mostresmesurades amb el sistema tradicional d'assecatge en un forn.

De moment però algunes de les mesures realitzades amb l'aparell ens van donar percentatges del 12%, el 16% i el 17%, i no està gens malament.

El contingut d'aigua de la nostre estella, a l'instant!!!

2009-10-27T23:44:00.004+01:00

Un factor bàsic alhora de determinar el valor econòmic de l'estella, com el seu poder calorífic es el seu contingut en aigua.

Fins avui, si volíem saber quin era el grau d'humitat de la nostre estella teníem que portar mostres a un laboratori. No es una operació complexa, però per obtenir el resultat teníem que esperar una setmana i pagar l’anàlisi.

L’aparell s’anomena “HUMIMETER BM1” i consisteix en un recipient, on un cop introduïm una quantitat d’estella determinada i l’aparell ens donarà el seu percentatge d’humitat.

Amb aquest nou aparell, podrem saber a l’instant el percentatge d’aigua continguda a l'estella i poder sortir de dubte davant qualsevol sospita o desacord sobre el contingut d’aigua de la nostre l’estella.

També ens permetrà disposar d’una escala de valors i de preus segons la quantitat d’aigua continguda.

Per mes informació...

ECOVIURE 2009 - el passat cap de setmana a Manresa

2009-10-27T00:16:00.002+01:00

El Diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Joan Miro Baron, juntament amb l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí i la regidora de Medi Ambient, la senyora Alba Alzina, visiten l'ECOVIURE i passant per l'estand de la Cooperativa per interesar-se per l'estella forestal.

El temporal de pluja posa a prova els geotextils

2009-10-21T17:13:00.004+02:00

Amb la tardor arriben les primeres plujes, tot i que amb una mica retard, el temporal de pluja que va començar ahir ens a permès posar a prova els geotextils.

Aquí teniu les imatges i algun video filmats avui mateix, 4 hores després de les últimes gotes de pluja d'avui al matí, que per cert no han sigut poques.

No tinc idea de la quantitat acumulada, però segur que molts son els litres acumulats en aquests primer episodi de tardor.

Com es pot observar si el sol incedeix directament el geotextil, s'eixuga molt ràpidament, quedant nomes la part baixa, la que toca terra, per eixugar.

Si obrim la pila per la part baixa podrem veure que la primera capa, la que toca el geotextil i la que toca terra, està humida.

Però a 2/3 cm per sota l'estella està seca, en perfecte estat de conservació.

Si ens enfilem a la pila i destapem la part superior, per contra del que podria semblar l'estella està totalment seca.

Primer estocatge de fusta provinent de gestió associada

2009-10-02T14:04:00.004+02:00

Aquesta setmana hem descarregat 5 camions de fusta torta provinent de l’associació de propietaris de la Serra de Rubió, aquesta fusta actualment no te cap destí comercial.

La possibilitat de ser consumida com a producte energètic obre les portes per a un nou destí comercial que ajudarà i donarà sortida a aquesta fusta que d’altre manera no es seria possible econòmicament treure del bosc.

Instantania feta a la segona descarrega del camió.

La caldera de Sant Joan consumeix la primera estella forestal del Bages

2009-09-09T13:39:00.004+02:00

La caldera de 240 Kw instal.lada al pavelló poliesportiu de Sant Joan passa la primera prova de foc.

Aquesta instal.alció es la primera d'un ens públic de la comarca del Bages que utilitzarà estella 100% d'origen forestal i provinent de treballs de gestió forestal associada, sostenible i responsable.

També hem pogut confirmar que el remolc de 30m3 amb vis-sense-fi pot descarregar sense problemes.

La cooperativa ja disposa d'estoc d'estella seca per vendre

2009-09-09T13:25:00.006+02:00

La cooperativa ja te stoc en disposició de venta per a qui la necessiti.

En total son 3 piles que sumen uns 900 m3 d'estella tapades amb un geotextil que les protegeix de la pluja.

La caldera de Sant Joan comença a pendre forma

2009-07-08T10:48:00.005+02:00

Avui al matí hem realitzar comprovacions amb el remolc de proveïment d'estella per a l'alimentació de la caldera del pavelló esportiu de Sant Juan de Vilatorrada. Festes les proves podem dir que no existeix cap problema per poder proveir aquesta caldera amb el remolc.

Felicitar a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada per aquesta aposta clara d'una manera ferma i decidida.

Sant Joan serà la primera caldera de biomassa municipal de gran dimenssions que funciona a la comarcai que utlitza estella forestal provinent d'actuacions responsables i sostenibles.

Treballant per FORESTAL CATALANA

2009-07-07T12:19:00.004+02:00

Aquesta setmana la màquina esta triturant les restes jenerades per les brigades que el Departament de Medi Ambient va contractar en motiu de les ventades.

Com que la gran majoria eren branquetes i troncs tallats a mig metre ha estat necessari contractar un operari que pogues recollir el que la pinça de la grua no podia degut al seu petit tamany.

Un cop acabada aquesta feina el següent d'esti es l'Hotel de Sau, on farem, ara si, estella per a ser consumida a l'hotel.

El geotextil supera la seva primera pluja

2009-06-08T12:44:00.003+02:00

Posat i probat, el geotextil supera la seva primera pluja.

Ara caldrà provar-ho amb un gran xàfec d'estiu, a veure si resisteix amb solvència.

L'estella produida el ma mostra del 10è aniversari de la Federació ja està al magatzem

2009-06-05T08:55:00.003+02:00

La primera pila d'estella ja està coberta amb el geotextil.

Ara cladrà veure com funciona el geotextil i quant triga a assecar-se.

Aquesta estella ja es pot comprar, i esperem poder garantir un preu fix a 3 o 5 anys vista.

La maquinària que alimentarà la caldera de la presó ja està en solfa.

2009-06-01T11:40:00.011+02:00

En motiu del desè aniversari de la Federació de les ADF de la comarca del Bages, la cooperativa va dur a terme una nova i antieconònica mostra de proçés de fer estella amb l'estelladora HEM581.

Aquest remolc te una capacitat per a 30m3 d'estella forestal i es capaç de descarregar-la entre 3 i 5 minuts.

El arbres utilitzats per a realitzar la desmostració provenient d'arbres caiguts durant la ventada extraordinària del passat mes de gener. En principi tenien que ser triturats però l'estella no s'aprofitava, anava a terra. La cooperativa els aprofitarà.

Una fusta que no tenia casi cap valor comercial serà estellada per a ser utilitzada com a producte energètic.

Tambè es va aprofitar per presentar el remolc de la casa "FLIEGL", que a de alimentar la caldera d'estella forestal que el Departament de Justicia té previst instalar al centre penitenciari dels "Lledoners", a Sant Joan de Vilatorrada.

Aquest remolc ajudarà a proveir calderes que tingui limitacions d'espai de maniobra per a la descàrrega, o be estiguin obligades a construir la sitja a peu pla.

2009-04-24T09:32:00.003+02:00

Ja hem començat a treballar per a l'Oficina Municipal de Prevenció d'Incendis de la Diputació de Barcelona.

La feina consisteix en triturar 19 piles de branques i brossa forestal, originades per les ventades del passat mes de gener.

Aquestes piles es troben escampades per diferents municipis del del Baix Llobregat.

Aquí teniu alguna foto panoràmica:

Pila a la urbanització Fontpineda de Pallejar
http://www.panoramio.com/photo/21570424

Pila de la Palma de Cervelló
http://www.panoramio.com/photo/21578363

Pila de Cervelló
http://www.panoramio.com/photo/21569480

No es la millor feina del mon, però mentres l'administració no prengui una consciencia decidida i clara per a posar calderes de biomassa forestal, no ens quedarà mes remei que fer aquestes feines.

Ja tenim capacitat per portar estella a la presó!!!

2009-03-23T09:34:00.003+01:00

Aquí teniu el remoc que ens permetrà portar estella al Centre Penitenciari dels LLedoners.

Te una capacitat de 35 m3, i pot descarregar la càrrega mitjançant un vis-sense-fi de 60cm de diàmetre en tan sosl 3 minuts.

Esperem poder fer una prova durant el mes d'abril a Maians.

Fira de maquinaria de Mollerussa

2009-03-19T08:57:00.004+01:00

Aquest cap de setmana la màquina estelladora estarà exposada a la Fira de maquinaria de Mollerussa.

La podreu trobar dins de l'espai de "Mecaniques Nogué":

La màquina esta una mica amagada, o sigui que cal que buscar-la.
Demà i el cap de setmana estarem jo mateix i l'Adrià (el maquinista).
Hem preparat uns folletons i uns posters. Tambè tindrem bossetes d'estella de mostra.

La màquina al Tibidabo

2009-03-13T14:13:00.003+01:00

Si voleu veure la màquina treballar aquesta setmana la estarà al Tibidabo, estellant 3 piles de branques proveinents de les ventades. Just abans d'arribar al Parc d'atraccions.

A veure si algú pensarà que es una nova actracció del parc.

Video HEM581Z treballant a alemanya

2009-03-13T14:11:00.001+01:00

Hola a tothom, aquest video es de boscos d'alemanya, fan el mateix que nosaltres.

Continuem treballant, malgrat les dificultats

2009-03-09T17:08:00.003+01:00

Aqui teniu algunes fotos i videos de la màquina estelladora treballant per a Carreteres de la Diputació de Barcelona.

La màquina es idonea per estellar pins sensers sense desbrancar en moviment a peu de carretera.

Avança moltissima feina que d'altre manera no seria possible.

Que passa quan les coses no es fan be?

2009-02-28T18:44:00.004+01:00

Aquest es un dels problemes que porten les grans centrals tèrmiques, als preus que volen comprar fusta es logic, no?

http://www.valldelges.net/

Aquesta imatge parla per si sola, una plataforma es el minim que poden tenir, no?

Les coses cal que es fassin be.

I obviament a ningú se li cau la cara de vergonya.

Per agafar calor si teniu fred!!!

2009-02-14T01:45:00.001+01:00

Feina en motiu de la ventada!!

2009-02-02T16:11:00.010+01:00

La destrossa provocada per la tremenda ventada a donat feina a l'estelladora.
La falta de consumidors d'estella ens obliga a ampliar el ventall de feines que pot realitzar la màquina estelladora.

Està treballant per a Carreteres de la Diputació de Barcelona, a la carretera de BV-2212 de Sant Martí de Tous a Clariana i Argençola.

La cooperativa ja te telèfon propi

2009-02-02T09:30:00.002+01:00

Preneu nota, aquest es el número de telèfon mòbil de la cooperativa:

692.141.884

Bones condicions per a treballar be

2009-01-26T15:52:00.004+01:00

A poc anem aprenenet quina es la manera i el procediment per a poder treure el màxim rediment a la màquina.

En aquesta foto podem veure la ubicació "tipus" per a realitzar un bon procés d'estellat.

Cal apilar les piles amb la base de l'arbre mirant la màquina. El passasdis, si es necessari, cal que sigui ampli per poder treballar (minim 10 metres), el ferm ha de poder suportar els 12000 kg de la màquina i si cal tambe el de un trailer i l'alçada màxima de les piles he de ser d'un 4 metres.

Alguna foto mes de Sau

2009-01-10T09:42:00.002+01:00

Alguna foto de la feina realitzada a Sau, en aquet cas de l'estella i del viatge de tornada.

+

L'estella resultant era bona, excepte la resultant de triturar branacada, que al queda molt triturada i pot provocar fermentacions no desitjades si està molt humida.

Retall del REGIO7 del diumenge 28 de desembre

2008-12-28T13:01:00.003+01:00

El projecte de les ADF del Bages per aprofitar biomassa arrenca amb encàrrecs particulars

La cooperativa Productes Forestals de la Catalunya Central, formada per onze agrupacions de defensa. forestal (ADF) del Bages, ha començat a rebre els primers encàrrecs de particulars. Inicialment, les demandes han vingut d'activitats relacionades amb l'agricultura i la indústria alimentària de la comarca del Bages. La biomassa amb finalitats tèrmiques és una iniciativa amb la doble finalitat de treure un rendiment dels boscos i de fer un correcte manteniment de la massa forestal per minimitzar el risc d'incendis. La finca la Riba de Vilanova de Sau (Osona), formada per un hotel i una explotació ramadera, és una de les que han decidit prescindir dels combustibles fòssils.

La finca familiar de Vilanova de Sau, situada a 1,8 quilòmetres del pantà de Sau, és formada per una explotació de deslletament de garrins, un hotel, un restaurant i dos habitatges. Anualment gasta uns 50.000 litres de gasoil. Ara aposten per la biomassa. Tot i la inversió inicial per fer la seva petita planta de biomassa, a la llarga diuen que obtindran estalvi econòmic a més d'apostar per «l'autosuficiència, la reducció de la contaminació i la producció d'energia», explica Àngel Font, l'actual responsable d'aquesta finca.

Actualment, segons Font, en el seu cas la biomassa és la forma més neta i econòmica perquè disposen de massa forestal pròpia. Aquest fet els permet tenir la finca de bosc «neta». Els primers arbres que han tallat i que Productes Forestal de la Catalunya Central ha convertit en estelles per cremar és una pollancreda que en el sector forestal «comercialment val molt pocs cèntims». Aquest procés de tala que fa uns anys hauria pogut ser molt més feixuc actualment s'ha minimitzat molt perquè els treballs forestals s'han «mecanitzat molt», diu Font.

EI projecte per començar a fer funcionar la finca de la Riba amb biomassa ha d'estar acabat el mes de juny. La maquinària que treballa per convertir en estelles la fusta dels arbres pot produir 150 tones d'estella diàries i treballar amb troncs de fins a 55 centímetres de diàmetre. Es tracta d'un equip que pesa 12 tones. Les estelles obtingudes s'emmagatzemenfins que comenci a funcionar la planta de biomassa perquè han d'estar el màxim de seques per obtenir una millor combustió.

David Pérez, de Productes Forestals de la Catalunya Central, diu que tot i que la biomassa és encara molt minoritària, en els darrers dos anys hi ha hagut un «creixement important» de demanda. Pérez destaca, sobretot, l'interès que hi haper desenvolupar nous projectes. La principal dificultat, segons els responsables de Productes Forestals de la Catalunya Central, és que les calderes de biomassa encara són massa cares. Pérez destaca els ajuts que dóna l'Institut Català d'Energia.

Tot i la inversió inicial, Font assenyala que la biomassa ha de comportar a la llarga estalvi energètic. Tres quilos d'estella equivalen a un litre de gasoil. El preu del quilo d'aquesta fusta comprantla (no és el cas de la Riba, que l'extreu del bosc de la pròpia finca) va a 0,30 euros, i té una millor combustió que el gasoil.

El Bages comença a distribuir biomassa per us tèrmic

2008-12-26T23:14:00.004+01:00

Aquest es el retall de diari del Periodico del dilluns passat, on es recollia la feina que ha fet la nostra màquina estelladora a Vilanova de Sau.

Feu clic amb el ratolí sobre la imatge i podreu llegir-la amb mes claretat.

Estellat a Sau

2008-12-24T17:27:00.006+01:00

Al video es pot veure una disposició idònia del material per estellar, amb passadisos prou amplis per la lliure circulació de maquinària sense destorbar el procés d'estellat. Les piles de material són prou grosses com per justificar la mobilització de la màquina. En el cas del vídeo, separar branques de troncs no representa un avantatge; si les condicions ecològiques i de desembosc ho permeten, s'aconsella el desembosc, apilat i estellat d'arbres sencers.

Estellat de brancam: sobren les paraules, no sortirien els numeros...